Centre d´Estudis Locals de Bétera
Centre d´Estudis Locals de Bétera

                     SALA I    D´HISTÒRIA

Invitem a participar a tots els visitants, fent les seues aportacions particulars; sempre donant-li un títul a cada objecte, aixína com la seua descripció, procedència i la seua ubicació actual.
Moltes gràcies.
Este Museu és obert.
 
Invitamos a participar a todos los visitantes, haciendo sus aportaciones particulares; siempre dando un título a cada objeto, así como su descripción, procedéncia y su ubicación actual.
Muchas grácias.
Este Museo es abierto.

 

UNA ESPASA DE BRONZE

 

Es tracta de la primera existència d’una espasa de bronze de tipologia “Terní”, amb la possibilitat d’una segona fragmentada, troballa que ha sigut datada pels investigadors cap el segle VIII aC i està dipositada al Museu Arqueològic de Madrid. 

L'única bibliografia concreta sobre el tema és un article aparegut a la revista "Ampurias" l'any 1948, article escrit per Octavi Gil Farrés.

Una rèplica de l´espasa es troba al Ajuntament de Bétera.

MIL.LIARI

 

   A l’antiga civilització romana, la distancia que hi havia entre diverses poblacions en un mateix camí (“via veïnal”), o en una cruïlla, es feia indicar mitjançant unes fites anomenades mil·liaris.

    Consisteix en una pedra cilíndrica de gres, d’una alçada visible de 188’5 cm i d’un  diàmetre  de  61’5  cm.

   La peça en qüestió es trobava fins fa pocs anys a la plaça del Mercat formant  part d’una xicoteta font, i ara per ara es guarda depositada als magatzems de l’ajuntament.

 

MONEDES ROMANES

En el transcurs de les excavacions efectuades a Bufilla i baix la direcció de l’arqueòleg Pedro López Elum, entre els anys 1981 i 1991, va aparèixer dos monedes romanes i material divers d’esta civilització, com fragments ceràmics i teules. Les monedes corresponien a un sesterci de l’emperador Còmode encunyada a Roma l’any 181. La segona es trobava molt deteriorada i es tractava d’un Antoninià del segle III.

En el transcurs de les excavaciones efectuades en L´Horta Vella i baix la direcció de Josep Burriel, varen aparèixer este monedes

Trient visigot d’Egica i Witiza (694/5-702 dC.) ceca: Egitania (Lusitania)

 

 

 

 

Trient visigot de Witiza (702-710 dC.) ceca: Córdova

DIHEM DE BOFILLA

Tal vegada, la troballa més interessant de tot el jaciment és un dirhem de la dinastia fatimí, moneda encunyada entre el 996 i el 1021, que es troba molt retallada i perforada amb dos forats. A l’anvers es llegix: «L’Himan al-Hakim bi-amr Allah Príncep dels creients», i en el revers: «Mahoma l’enviat de Deu. Ali l’amic de Deu». Segons l’opinió d’estudiosos, no és gens normal la localització d’este tipo de monedes a la Península perquè el moviment fatimí negava la legitimitat de les dinasties abbàssides i omeies provocant unes tenses relacions amb al-Andalus. Pedro López assenyala que la moneda podria estar en relació amb l’origen o desenvolupament de l’alqueria. 

ALFABEGUER

L´Albabeguer trobat en el poblat de Bufilla i que ha pogut ser  reconstruït a la perfecció. Posseeix un receptacle per a dipositar aigua i una canalització interna que recorre el diàmetre de la boca per on passava el líquid que eixia gota a gota dins el cossiol a través d’uns pocs forats. També disposa de quatre incrustants on anaven les canyes que mantenien alçada la planta.

Excavaciones fetes per Pedro López Elum

COMPTADOR DE VISITES

​S´HA INC​ORPORAT:

HISTÓRIA: TEXTOS DESCRIPTIUS DEL MUNICIPI:

*Capítol 32: Port de Castelló, Torre de les Maçanes, Bétera i Benifairó de la Valldigna

MEMÒRIRES DE BÉTERA:

*Bétera el pais més meu. Vicent Partal.

PATRIMONI ARTÍSTIC-CULTURAL: L´HORTA VELLA:

*Caracterización arqueometrica de cerámicas comunes.....

AGRICULTURA:

*Haba de Bétera

LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA:

*Beteranos en los campos de Concentración Nazis. Actualizado

BIBLIOTECA:

*Per una nova Psiquiatria.   (L´Hospital de Bétera)

HISTÒRIA: DOCUMENTS HISTÒRICS:

*PETICIÓN DE DOMINGO GÓMEZ SERRANO, EN NOMBRE DE AGUSTÍN ROS, APODERADO DE LA VILLA DE BÉTERA, A FIN DE QUE S.M. CONCEDA ...

Jorge A. Alonso en les xarxes socials