Centre d´Estudis Locals de Bétera
Centre d´Estudis Locals de Bétera

SALA I  COL-LECCIÓ D´EINES QUE FORMEN PART DEL NOSTRE PATRIMONI HISTÒRIC

Invitem a participar a tots els visitants, fent les seues aportacions particulars; sempre donant-li un títul a cada objecte, aixína com la seua descripció, procedència i la seua ubicació actual.
Moltes gràcies.
Este Museu és obert.
 
Invitamos a participar a todos los visitantes, haciendo sus aportaciones particulares; siempre dando un título a cada objeto, así como su descripción, procedéncia y su ubicación actual.
Muchas grácias.
Este Museo es abierto.

                                     ESTRIS DE LA LLAR

 

“FRESQUERA”

 

Davant l'absència de neveres, els carners servien per guardar al seu interior aliments com la carn, el peix, el formatge, els ous, la mantega, i fins i tot aliments ja preparats perquè   estiguessin   frescos.   En   el   seu exterior   estava  ecoberta   per   una   tela metàl·lica.  D'aquesta  manera  es  trobava protegida de l'atac dels insectes. Aquesta malla o tela metàl·lica era molt espessa.

La   “fresquera”  i  la  botija  eren  elements fonamentals del confort familiar a l'hora de mantenir  frescos  tant  els  aliments  com l'aigua.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

 

 

La BOTA va sorgir davant la necessitat de comptar amb un recipient que resultés fàcil de transportar i ho mantingués en una temperatura estable. Elaborat mitjançant el tractament del cuir, ofereix un orifici de sortida, amb el qual és possible beure amb facilitat.

BOTIJA l'exemplar més antic data de l'Edat del Bronze, és un recipient de fang cuit que permet conservar l'aigua fresca i beure a través d'un broc, mentre l'aire entra a través de la boca per on s'omple l'aigua.

EL PORRÓ, una modificació de l'anterior, és una ampolla de vidre amb dos tubs: un per a l'entrada del líquid i l'aire i un altre per a la sortida del líquid, que generalment és vi.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

 

 

MOLINILLO DE CAFE

 

La invención del molinillo de café, se generó con la llegada del café a Europa en el siglo XVI. Fueron fabricados primitivamente en madera y en hierro fundido.

El de la fotografía consta de un depósito superior metálico para el café, el manubrio y un cuerpo inferior de madera con un pequeño cajón para la recogida del café molido. Fabricado por la empresa Elma, fundada en la población de Mondragón en 1924.

Fuente de Información: Arturo Cervellera

 

MORTER

El morter es un estri petit i portàtil, que serveix per picar i triturar substàncies, utilitzat   en   la   cuina   per   moldre-hi espècies,    llavors,    alls    o    altres ingredients gastronòmics, consistent en un recipient en forma de bol i un mall que agafa amb una sola mà la base de colpejar la base i els laterals interns delbol mol el producte contingut en ell.

Font d´informació: V.B.A. Veí de Bétera

FERRADA

Tenia  usos  molt  diversos  el  més comú era el de posar en remull la roba.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

 

MOBLES ANTICS

 
Títul.- Balancí o engrunsadora de tamany menut en fusta curbada.
Descripció: Moble doméstic confeccionat ab reixeta i la técnica del corbat de la fusta. 
Fabricació.- En Catarroja (Valéncia) a principis del segle XX.
Ubicació actual.- Moble de casa particular.

 

 

 
Títul.- Balancí o engrunsadora de tamany gran en fusta curbada.
Descripció: Moble doméstic confeccionat ab reixeta i la técnica del corbat de la fusta de faig "haya" (técnica desenrollada inicialment en Alemanya per Michael Thonet), i desenrollada posteriorment en atres llocs com en Valéncia, a principis del segle XX.
Ubicació actual.- Moble en casa particular.

 

                        EINES DEL CAMP

LA VERTEDERA

s'usava per voltejar la terra i preparar-la per la sembra. Per moure  s'usaven  les  mules  o  ases  i després  d'ella  l'agricultor  per  dirigir-la. Les parts més importants són: Llit de ferro. Reixa o enformador. La  teula,    per    voltejar    la    terra. Dos   esteves.   El   llit   subjecta   totes aquestes peces al timó

ARADA   ROMANA

 

Tenia   com   a   missió moure  la  terra  per  airejar  i  era  tirat  per animals   principalment   mules   o   cavalls. 

Segons el tipus de dental aquest podia ser de ferro o de fusta, el més antic era de fusta. Consta d'una reixa de ferro que penetra a la terra i la remou, aquesta va unida al dental que  és  una  peça  de  fusta,  principalment d'alzina, aquesta peça és travessada per les orelleres, on s'asseguren la esteva i el llit. Tots aquests components s'unien  a  un pal de fusta, anomenat timó, per mitjà d'un cargol i una laija.

Font d´Informació: Museu Valencià d´Etnologia

COMPTADOR DE VISITES

​S´HA INC​ORPORAT:

HISTÓRIA: TEXTOS DESCRIPTIUS DEL MUNICIPI:

*Capítol 32: Port de Castelló, Torre de les Maçanes, Bétera i Benifairó de la Valldigna

MEMÒRIRES DE BÉTERA:

*Bétera el pais més meu. Vicent Partal.

PATRIMONI ARTÍSTIC-CULTURAL: L´HORTA VELLA:

*Caracterización arqueometrica de cerámicas comunes.....

AGRICULTURA:

*Haba de Bétera

LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA:

*Beteranos en los campos de Concentración Nazis. Actualizado

BIBLIOTECA:

*Per una nova Psiquiatria.   (L´Hospital de Bétera)

HISTÒRIA: DOCUMENTS HISTÒRICS:

*PETICIÓN DE DOMINGO GÓMEZ SERRANO, EN NOMBRE DE AGUSTÍN ROS, APODERADO DE LA VILLA DE BÉTERA, A FIN DE QUE S.M. CONCEDA ...

Jorge A. Alonso en les xarxes socials